FiraTàrrega ha celebrat aquest any la seva trenta-vuitena edició i ha fet valer, un any més, el seu rol d’expositor imprescindible per als amants de les arts escèniques, tant a nivell professional com de públic general. Les xifres són de vertigen: prop de 142.000 assistents, una cinquantena d’espectacles de pagament i d’accés lliure, 227 sessions, vint-i-dos espais d’actuació… Davant d’un esdeveniment d’aquesta envergadura, 4Tickets col·labora des de fa vuit anys amb els organitzadors de la fira en el servei de ticketing. Enmig del tràfec dels quatre dies de fira, vam intercanviar impressions amb Eduard Ribera, responsable de Comunicació i Ticketing de FiraTàrrega.

– Quins són els reptes que planteja avui en dia la dinamització de les arts escèniques en comparació amb l’any 1981?

– Quan va néixer la Fira de Teatre, el context sociocultural del país era completament diferent. L’objectiu de la Fira en aquell moment inicial era recuperar el carrer com un espai per a la cultura i l’expressió popular, després de quaranta anys d’ostracisme i repressió dictatorial. La Fira era una festa popular impulsada per Comediants i l’Ajuntament de Tàrrega. De seguida va cridar l’atenció de les companyies, que van veure en les arts de carrer un espai per a la seva creativitat. També va captar espontàniament l’atenció dels programadors de teatre d’arreu que veien a Tàrrega un catàleg d’espectacles interessant per a les seves programacions. Avui els mecanismes de producció i distribució d’espectacles han variat notablement: s’ha imposat la professionalització de tots els agents que intervenen en el procés, les companyies s’han constituït en empreses i els distribuïdors proveeixen els teatres i festivals. Els festivals poden actuar com a coproductors dels projectes artístics, tant en l’àmbit nacional com internacional, i la Unió Europea afavoreix els projectes artístics interfronterers.

De cara al futur immediat, un esdeveniment com FiraTàrrega té la missió de seguir fomentant la circulació internacional dels nostres artistes, facilitar la incorporació de noves fornades de creadors al mercat escènic, posar-los en contacte amb els professionals del sector, provocar un debat permanent sobre el paper de les arts escèniques en la societat actual i, també, connectar amb la ciutadania perquè senti com a propi aquest univers artístic i cultural.

– Quin és el perfil del visitant de FiraTàrrega?

– El d’una persona provinent de l’àrea de Barcelona o de Lleida, d’entre 20 i 39 anys, que assisteix amb els amics o amb la família i que s’està a Tàrrega una mitjana de 2,6 dies. L’índex de fidelització és molt gran: el 34% dels assistents ha participat en més de deu edicions i el 23% ha vingut entre cinc i deu vegades. Pel que fa als espectacles, el visitant assisteix de mitjana a 1,6 obres de pagament i a 5,9 espectacles gratuïts. La valoració que l’espectador fa de FiraTàrrega és de 7,72 punts sobre 10.

– Quin paper té la tecnologia en l’organització d’una fira d’aquesta envergadura?

– La tecnologia és vital en qualsevol organització d’esdeveniments: bases de dades vinculades a formularis web per recollir informació rellevant sobre artistes i participants, gestors de newsletters, gestors de xarxes socials, administradors web, plataformes de venda d’entrades… Per no parlar de qüestions tècniques associades a les infraestructures escèniques.

– Pel que fa a la venda i la gestió d’entrades, quins són els principals reptes als quals us heu enfrontat?

– A FiraTàrrega vam ser molt primerencs iniciant la venda d’entrades a través de plataformes de ticketing. Ja el 1993 treballàvem amb una entitat bancària que ens permeté estendre la venda anticipada arreu del territori, un dels reptes essencials de qualsevol esdeveniment. El pas de l’entrada manual a l’entrada informatitzada va ser un gran avenç, malgrat que les primeres impressores matricials eren molt lentes i això provocava algunes cues a les taquilles. Val a dir que el comprador d’entrades de la Fira habitualment compra moltes entrades en el mateix moment, perquè adquireix les seves i les dels seus amics o familiars, i això fa que el procés sigui llarg. A més, la Fira és complexa pel que fa a la gestió dels aforaments, ja que, a més del públic, ha d’atendre la demanda d’entrades dels més de 800 professionals acreditats en cada edició, així com la premsa i els convidats institucionals. El programari que utilitzem ha de ser prou versàtil per moure i redistribuir, quan convé, paquets d’entrades d’una tipologia d’espectador a una altra.

Espectacle de carrer representat a FiraTàrrega. © Núria Boleda

Espectacle de carrer representat a FiraTàrrega. © Núria Boleda

– Com difereix l’atenció que doneu al públic general respecte a les persones acreditades?

– El públic general té els canals habituals per informar-se, conèixer la programació de la Fira i adquirir les seves entrades: web, xarxes socials, butlletins periòdics, canal Telegram, programa de mà, punt d’informació a la ciutat, atenció telefònica, atenció per correu electrònic, notícies a la premsa, etc. Entre els professionals acreditats cal distingir els programadors, els artistes i la premsa. Cada un d’aquests col·lectius té el seu servei d’interlocució directa dins de l’estructura de la Fira: àrea de professionals, àrea artística i servei de premsa, respectivament. Cada professional rep al llarg de l’any tota la informació relativa a assistència, acreditació, sol·licitud d’invitacions i arribada a Tàrrega. A més, aquest any hem dotat amb dues terminals d’entrades el pavelló professional i, a les taquilles centrals, hem mantingut quatre terminals per a l’atenció al públic general.

– Quines solucions heu posat en marxa amb la col·laboració de 4Tickets?

– Sense dubte, la més significativa ha estat la implantació del hometicket i el consegüent control informatitzat dels accessos als espectacles. Això té dues conseqüències que milloren la comoditat i la seguretat dels espectadors. La primera és que l’usuari rep l’entrada a casa seva i se la pot imprimir. La segona és la millora en la fiabilitat del control dels porters de cara a possibles falsificacions de tiquets. A més, el sistema de backoffice per a la gestió d’entrades professionals és de gran ajuda per a la nostra organització.

– Un dels trets distintius de la Fira són els espectacles de carrer. Com conviuen aquestes funcions amb els espectacles de sala?

– La programació de FiraTàrrega consta d’una cinquantena d’espectacles, dels quals la meitat són de pagament i l’altra meitat gratuïts. En total, més de dues-centes sessions en quatre dies de Fira. La difusió, la logística i la infraestructura tècnica dels espectacles no fa distinció entre uns i altres, malgrat que evidentment els espectacles de pagament tenen l’afegit del control d’accés. Hi ha la particularitat que alguns dels espectacles de pagament no tenen lloc en teatres sinó en recintes a l’aire lliure i fins i tot en espais oberts, no delimitats pels estàndards escènics habituals.

– Com valoreu la col·laboració amb 4Tickets?

– Des de l’any 2011 4Tickets ens proveeix el servei de ticketing i la valoració global és molt bona. Hem anat resolent any rere any, i segons les necessitats que anaven sorgint, els reptes de millora de la nostra organització, com la interfície del web de venda, la implantació del hometicket, el control d’accessos mitjançant PDA, etc. 4Tickets sempre ha estat molt receptiva a escoltar les nostres necessitats i a plantejar-nos alguna solució tecnològica o humana per resoldre-les. N’estem molt contents.


La Fira de Tàrrega 2018 en xifres

142.000 assistents

7,72 Valoració mitjana dels espectadors

7.500 – 12.000 localitats venudes

92% espectadors provinents de Catalunya

23% espectadors residents a Tàrrega

47 companyies participants

50 espectacles

124 sessions de pagament

103 sessions d’accés lliure

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies